Els noms propis geogràfics acabats en -a àtona se solen considerar
femenins. Per exemple: la Tortosa visigoda, la Tarragona romana, l'Eivissa púnica,
la Tordera. Si s'hi anteposen els adjectius tot i mig, no solen flexionar. Així doncs, es diu: recórrer tot Europa, Ho sap mig Barcelona.
També es [...]
, segarreta
Segrià: segrianenc -a
Selva: selvatà -ana
Seu d'Urgell, la: urgellenc -a
Solsona i Solsonès: solsoní -ina, solsonenc -a
Sort: sortenc -a
Tàrrega: targarí -ina
Tarragona: tarragoní -ina
Tarragonès: del Tarragonès
Terra Alta: terraltenc -a
Terrassa: terrassenc -a
Tortosa: tortosí -ina
Tremp [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.
En els parlars nord-occidentals, en el parlar del Camp de Tarragona i en alguerès es mantenen, en la parla familiar, les formes de l'article definit masculí lo, los. Per exemple: lo cotxe, lo iogurt, los amos, los carrers.
Aquest article s'apostrofa igual que l'article definit general. Per [...]
PAPERS MIRÓ, SA
C/ Gran, 3
43003 TARRAGONA
Senyor,
Acusem recepció de la comanda de cartolina 23XGN-95 que us vam fer amb data 21 d'octubre, i us escrivim per demanar-vos que ens trameteu per correu unes mostres de paper MX3 de diferents colors, amb la indicació dels preus.
[... [...]
1. Cep conreat tradicionalment al camp de Tarragona, poc productiu.2. Raïm blanc produït pel cep vinyater, de maduració primerenca, mitjà i amb els grans petits.3. Vi elaborat amb raïm vinyater, amb un grau alcohòlic baix. [...]
conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació, i hi assistirà l'alcalde de Tarragona.
Tarragona, febrer de 2009
Confirmeu, si us plau, l'assistència.
Tel. 977 245 050
Exemple 2
[Capçalera]
LA PRESIDENTA
DE L'ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL
DE JOVES COMPOSITORS
es complau a [...]
Raça ovina originària de les àrees properes al sud de l'Aragó que s'estén fins a les comarques del nord de Tarragona, rústica, d'aptitud càrnia, de llana entrefina, mediolínia i eumètrica que es caracteritza per les orelles horitzontals, el coll llarg i les pigmentacions centrífugues a les orelles [...]
Pedra calcària micrítica, normalmente de color gris fosc, amb abundants vetes blanques de calcària recristal·litzada, pròpia de Tarragona i molt utilitzada en l'època romana. [...]
Personal
Jordi Duran i Vela
Tarragona, 11 de novembre de 2001
Sr. Joan Carreres i Costa
Exemple 2
[Capçalera]
Sra. Maite Veiga i Abril
Avinguda del Segre, 5
25007 Lleida
D'acord amb l'article [...] de [disposició normativa], us cito perquè comparegueu en aquest [...]
Fitxa
6583/3Darrera versió: 18.02.2021
Títol
Formació de gentilicis
Resposta
En català hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formació de
gentilicis. Els que tenen un ús més freqüent són els següents:
-à -ana: català -ana -enc -a: reusenc -a -er -a: felanitxer -a -ès -esa: pallarès -esa -í -ina: gironí -ina
Aquests sufixos no tenen una distribució fixa per raons estructurals, sinó que se n'han fet servir uns o altres per motius històrics (per exemple, el sufix -enc, d'origen germànic, era més habitual a la zona nord del domini lingüístic) o sonors (encara que no hi ha unes regles de combinació fonètica, els gentilicis han de ser eufònics, és a dir, que han de tenir una combinació de sons harmoniosa i han de ser fàcils de pronunciar).En català no totes les poblacions han tingut ni tenen gentilici; aquesta situació no ha estat problemàtica des del punt de vista pràctic ni ha implicat cap valoració negativa. Així, en molts casos la gent d'un poble determinat ha estat, i sovint encara és, coneguda com els de... Exemple: els d'Aiguaviva. Finalment, una mateixa localitat pot tenir més d'un gentilici, com és el cas de les formes següents referides als habitants de Besalú: besaluenc -a i besalunenc -a.